Sigue vaciándose a golpes de destín y de vida. La llaceria y les llárimes inunden l’atmósfera
fedienta de los recuerdos d’infancia. Perdimos y deshubicámonos. Nun sabemos cuál
ye’l sitiu de nueso. Namás les fatalidades consiguen acercanos al cristal, a la
muria que llenda les nueses desgracies.
Comentarios