Asturianu inquietu pola cultura del país, xestor cultural, creador audiovisual, maestru de llingua asturiana...
Xentiquina (+1)
Obtener enlace
Facebook
X
Pinterest
Correo electrónico
Otras aplicaciones
Pente foles de salitre salí a buscar un puñadín d’hestories, pa cuntar cómo se faen les canciones que faen apaecer les sorrises nes cares de los neños. Pente mares d’ocle siguí empapándome del oxidu del salitre.
Dempués de delles tomes de contautu, alderiques ya momentos de poner y ceder toos un pocoñín, esti ye'l testu acordáu por un garapiellu de cineastes asturianos en relación al futuru del Festival Internacional de Cine de Xixón: "Carta abierta a Emilio Marcos Vallaure y Carlos Rubiera Envaloraos Srs. Conseyeru de Cultura y Deporte del Principáu d'Asturies y Conceyal de Cultura del Conceyu de Xixón: Los embaxo firmantes, venceyaos a la escritura y la dirección cinematográfica n'Asturies dende va años, queremos volver manifesta-y la nuesa oposición a la destitución del direutor del Festival Internacional de Cine de Xixón, José Luis Cienfuegos, y la consiguiente rotura col modelu actual del certame. Sofitamos la nuesa opinión nuna serie de fechos oxetivos y, entendemos, difícilmente discutibles: 1.- José Luis Cienfuegos llegó a la dirección d'un certame ensin vida, morrebundu. El Festival yera, entós, una amuesa de cine que nun tenía nengún pesu específicu nin na vi...
-¡ Cayome un diente! Ana corria pel pasillu col dientucu nuna mano y un llapiceru verde na otra. - ¿qué ye lo que pasa? - ¡ Cayome un diente! - ¿Cayote un diente? A ver… Ana sacó ún de les sos sorrises de oreya a oreya y enseño-y argullosa el furacu d’en medio’l dentame. Yera el segundu. A Ana, nes tardes de seronda, presta-y lo que más dibuxar mariposes de colores esnalando ente mirasoles. A Ana gusta-y el sol y les flores, los díes de primavera nos que viaxa a descubrir playes y acantilaos, dende los que ve la mar mientres preba les primeres zreces de temporada y siente cómo, eses mariposes de colores que llueu dibuxa, anden calteniendo l’equilibriu moviendo les ales de un llau a otru. Ana pasa les tardes de fueyes seques y marrones mirando pela ventanuca’l cuartu, naguando poles nueves flores y por que pasen les ñeves de xineru y febreru. Güei vienres, Ana ta nerviosa y quier dir a dormir prontín col diente baxo l’almuhada. Molesta-y un pocoñín por que anduvo escarbando y xugand...
Los Fayeos de mayo ye un paséu al atapecer, un viaxe nel tiempu y nel espaciu. Ye la biforcación ente cuerpu y alma, ente’l vivir sin ser sensatos col presente, y siguir viviendo nel abellugu de los díes eternos onde too tien sentíu. Queda la esperanza del movimientu cíclicu: "Llevóme la vida entera regresar a la to vera". *Pal Anuariu de la Música Asturiana 2018.
Comentarios