Hiperficcion narrativa


De los llibros xuveniles, los que más me llamaron l'atención, siempres fueron los de la saga “escueye la to propia aventura”. Nellos el llector toma decisiones sobro la forma d'actuar de los personaxes y modifica asina'l trescurrir de la hestoria

La hiperficción narrativa, acabó esta vegada na páxina 25.

Páxina 2:
“[…]Dempués de perder toles pertenencies al rompete’l macutu de viaxe, atópeste sentau nel únicu andén d’una estación que paez abandonada al destín, y na que’l reló lleva meses paráu na primer hora impar. Eches-y una güeyada a los horarios que tan escolingaos nel tableru d'anuncies pero daste cuenta que nun tien de pasar per elli ningún tren col que facer un cambiu d’estación. N’esto suena un pitidu. Das la vuelta y yes quien acolumbrar, lloñe, un tren que paez de pasaxeros, nun tien pinta de parar, sicasí amenorga la velocidad al pasu per les víes del andén.”


Si quies xubir al tren ensin billete vete a la páxina 25.
Si nun quies xubir al tren y prefieres esperar na estación vete a la páxina 39.

Comentarios

Laura ha dicho que…
Naguando por saber qué pon la página 25 (y siguientes)

Entradas populares de este blog

Cayome un diente

Pequeñes deceiciones 04 Alcuentru

Tuña