Va delles tardes nes que na más pongo a sonar el tocadiscos con un tema del discu nuevu de Javier Álvarez, la mio vecina d’enfrente apoyase na ventana y mirando pa’abaxo, pa la cai, mueve el cadril al ritmu de la música. Quedo ablucau mirando pola ventana, detrás de les cortines pa nun ser vistu, con mieu a que cualquier movimientu que yo faiga provoque que’l baille fine de sópitu. La mio vecina d’enfrente ye una paisana de unos setenta años, col pelo a medio tiñir y una bata de les de simpre, d’eses que son mandilón, mandil y a más puedes dexala puesta si tienes la visita de cualesquiera que seya l’amiga que vien a echar la tarde. A la mio vecina presta-y la música que a mí me presta, música que nun ye quien a escuchar, pero sí a sentila.