Entradas

Mostrando entradas de junio, 2009

Entamu 01

Ye posible que fuera la nueche, o les copes de más, pero de xuru que fuera d’esa realidá nada nun ocurriera como asocedió. La plaza taba moyada y un chisqueru rotu, de color del sangre, valió como pelota pa nun se mirar a los güeyos. Enxamas lo pensara enantes.[...] Entamu 19.07.2003

Pequeñes deceiciones 03 L'esame

Imagen
Enantes de colgar la fueya coles notes del esame, la mayestra dixonos que teniemos que da-y les gracies por llevantar la mano, que de nun ser por ella, que ye abondo bona y de un corazón d'oru, tabemos toos suspensos. Tengo un 3’5.

Pequeñes deceiciones 02 Tren

Imagen
Na más cerrase les puertes caí na cuenta de qu’ esi tren yera direutu, nun facia parades. A un minutu de pasar pol apeaderu, quise pensar que’l conductor diba apiadase de mí. Al minutu pensaba en cuál sería el prósimu tren de vuelta.

Pequeñes deceiciones 01 Nuechebona

Imagen
Al tornar a les ocho la tarde pa casa y salir del ascensor, goliame tol pasillu a comida, a comida rica de nochebona. Al abrir la puerta casa y entrar ya nun golía. Nun se si tengo ganes de merendar.

Moviendo'l cadril

Imagen
Va delles tardes nes que na más pongo a sonar el tocadiscos con un tema del discu nuevu de Javier Álvarez, la mio vecina d’enfrente apoyase na ventana y mirando pa’abaxo, pa la cai, mueve el cadril al ritmu de la música. Quedo ablucau mirando pola ventana, detrás de les cortines pa nun ser vistu, con mieu a que cualquier movimientu que yo faiga provoque que’l baille fine de sópitu. La mio vecina d’enfrente ye una paisana de unos setenta años, col pelo a medio tiñir y una bata de les de simpre, d’eses que son mandilón, mandil y a más puedes dexala puesta si tienes la visita de cualesquiera que seya l’amiga que vien a echar la tarde. A la mio vecina presta-y la música que a mí me presta, música que nun ye quien a escuchar, pero sí a sentila.

Llimpiacristales

Imagen
Nun soporto a la vecina d’enfrente. La que ta de continuo asomada a la ventana del edificiu blancu. Parez que ta sollerte pa ver cuando voi asómame yo a cotillear. Xusto un segundu enantes, ya ta ella asomada, disimulando, faciendo que llimpia los cristales, el cristal, esi cristal de la ventana que ya tien de estar estrozau de tanto pasa-y el trapu. Dalguna vez atopela na cola del supermercau. Enxamas vi que llevara llimpiacristales.