Les muries de la ciudá mírenme y dícenme coses a la cara.
Les muries de la ciudá mírenme y dícenme coses a la cara.
Non, nun toles muries. Namas les que me miren a la cara
cuando yo les miro de frente.
De tarde, de la que pasiaba pente caleyes asfaltaes de
lletres, el mesmu suelu abria’l mio subconsciente y inundábalu de pallabres encadenaes,
ascendentes y descendentes, del revés y del drechu. Dempués, al salir del
shock, les muries de la ciudá dicíenmelo a la cara, insultábenme. Yo asumilo. Baxe
la cabeza y nun miré más.
Comentarios